Lluis Llach
L'estaca
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Traducción al castellano:
La estaca
El viejo Siset me hablaba al amanecer, en el portal,
mientras esperábamos la salida del sol y los carros veíamos pasar.
Siset: ¿que no ves la estaca a la que estamos todos atados?
Si no conseguimos deshacernos de ella nunca podremos andar!
Si tiramos todos, ella caerá. Y mucho tiempo no puede durar.
Seguro que cae, cae, cae, bien podrida debe estar ya.
Si yo tiro fuerte por aquí y tú tiras fuerte por allí,
seguro que cae, cae, cae, y podremos liberarnos.
Pero, Siset, hace ya mucho tiempo, las manos se me están desollando,
y cuando la fuerza se me va, ella es más gruesa y más grande.
Bien cierto es que está podrida pero es que, Siset , pesa tanto,
que a veces me abandonan las fuerzas. Repíteme tu canción:
Si tiramos todos, ella caerá. Y mucho tiempo no puede durar.
Seguro que cae, cae, cae, bien podrida debe estar ya.
Si yo tiro fuerte por aquí y tú tiras fuerte por allí,
seguro que cae, cae, cae, y podremos liberarnos.
El viejo Siset ya no dice nada, se lo llevó un mal viento.
él sabe hacia donde, y yo bajo el portal.
Y mientras pasan los nuevos muchachos, alzo la voz para cantar
el último canto de Siset, el último que me enseñó:
Si tiramos todos, ella caerá. Y mucho tiempo no puede durar.
Seguro que cae, cae, cae, bien podrida debe estar ya.
Si yo tiro fuerte por aquí y tú tiras fuerte por allí,
seguro que cae, cae, cae, y podremos liberarnos.

clamores dijo
jejejeej de que me suena a mi eso de las carreras delante de los grises...???
que recuerdos sacando los acordes de la estaca. . .
ayssss
12 Febrero 2008 | 12:34 AM